VESPRES
Final
d’agost. La calor
com
una tenda sobre
el
jardí d’en John. I algunes coses
tenen
la gosadia de començar,
raïms
de tomàquets, grups
de
lliris tardans ─l’optimisme
de
les tiges grosses─ or
i
plata imperials: però per què
començar
res tan a la vora de la fi?
Tomàquets
que no maduraran, lliris
que
l’hivern matarà, que no
tornaran
a la primavera. O
et
penses
que
passo massa temps
mirant
endavant, com
una
dona vella amb
jersei
a l’estiu;
insinues
que puc
florir,
sense
esperança
de
durar? Esclat de la galta vermella, glòria
de
la gola oberta, blanca,
tacada
de carmí.
The
Wild Iris, Louise Glück
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada