Maletes
feixugues
D’on venen totes aquestes maletes del
pati de darrere,
de qui són? Qui les ha traginades,
aparcades, deixades, apilonades,
oblidades aquí? Maletes passades de
moda,
desballestades, esbotzades,
lligades amb cordills.
Però la pell és bona, abans
devia lluir, i la tanca rebentada ─
a l’aparador resplendia com or.
Què hi fan totes aquestes maletes al
nostre pati?
Què hi ha dins? Mitjons, perruques,
el dietari, el diamant amagat al
coixinet de les agulles ─
que ningú em toqui les coses!
No hi ha recompensa per a qui les trobi.
La part de sota de la nansa és dúctil.
Tantes mans l’han agafada.
No hi ha ningú. Només les maletes.
Rebus. Gedichte
HANS
MAGNUS ENZENSBERGER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada