QUAN VAIG FER CENT ANYS
Volia fer una travessia
immensa, viatjar dia i nit cap al món desconegut fins que em desfés del meu vell jo i prengués
possessió d’un jo nou, aquell que potser havia trobat a faltar en els meus
viatges anteriors. Però el primer pas
era massa difícil. Estava ajagut al llit, incapaç de moure’m, rumiant, com ho
fa la gent de la meva edat, la naturalesa de la malenconia ─com es filtra a
l’esperit, com desencarna la voluntat, com desterra els sentits a la fredor de
la penombra, com fins i tot les millors intencions, i les més malicioses, es
marceixen en la seva torre de defensa. Em vaig quedar mirant el sostre i tot
d’un plegat vaig sentir una ràfega d’aire fred, i vaig desaparèixer.
Mark Strand, Almost invisible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada