Lliçó d’astronomia
El riure silenciós
de les estrelles
al cel nocturn
ens diu tot
el que ens cal saber
Come closer and
listen,
Charles Simic
diumenge, 8 de novembre del 2020
Lliçó d'astronomia
diumenge, 1 de novembre del 2020
RESURRECCIÓ
Les
tombes traspuen trauma
Els
records diuen, deixeu-me sortir
Les
massacres diuen, recordeu-me
Les
tombes diuen, encara fa mal
Els
esquelets apunten cap on en fa
La
sang diu, busqueu-me a les mans dels assassins
La
sang diu, renteu-me del cos de la víctima
La
sang diu, no deixeu que les criatures vegin el bany
La
sang diu, no deixeu que la gent jove s’hi banyi
La
sang diu, la tomba no és un lloc per la curació
Hi ha
prou sang vessada per cartografiar els països que ha inundat
Hi ha
rou sang perduda perquè morim
Hi ha
prou sang encara perquè visquem
Les
seves llengües ens cremen a la boca
Quan
parlem de la nostra història, apaguem el foc
─ Del llibre Collective Amnesia, Koleka Putuma
hglangapress.co.za, 2017
Traducció de Marta Pera Cucurell
https://www.youtube.com/watch?v=LH5RNDuwyVU&ab_channel=CentreforCreativeArts
diumenge, 26 de juliol del 2020
VESPRES
Final
d’agost. La calor
com
una tenda sobre
el
jardí d’en John. I algunes coses
tenen
la gosadia de començar,
raïms
de tomàquets, grups
de
lliris tardans ─l’optimisme
de
les tiges grosses─ or
i
plata imperials: però per què
començar
res tan a la vora de la fi?
Tomàquets
que no maduraran, lliris
que
l’hivern matarà, que no
tornaran
a la primavera. O
et
penses
que
passo massa temps
mirant
endavant, com
una
dona vella amb
jersei
a l’estiu;
insinues
que puc
florir,
sense
esperança
de
durar? Esclat de la galta vermella, glòria
de
la gola oberta, blanca,
tacada
de carmí.
The
Wild Iris, Louise Glück
dilluns, 26 d’agost del 2019
Soc més feliç quan ja ben lluny - Emily Brontë
Soc més feliç quan ja ben lluny
m'arrenco l'ànima del fang
en nits de vent, lluna brillant,
i erren els ulls per mons de llum.
Quan jo no soc, ja no hi ha res:
ni pols, ni mar, ni el blau del cel,
només l'esprit, com un ocell,
per l'infinit, pel buit immens.
I'm happiest now when most away, february 1838
Emily Brontë
dijous, 21 de juny del 2018
Panerola - Charles Simic
Panerola
Charles
Simic
Quan
veig un escarabat de cuina
no
em poso violent com tu.
M’aturo
com si hagués passat
un
compliment amable.
Aquesta
panerola m’és familiar.
Me
la trobo de tant en tant,
a
la cuina, a mitjanit,
i
ara al coixí.
Veig
que del cap
li
surten un parell
dels
meus cabells negres,
i
qui sap què més.
Porta
papers falsos
—no
em preguntis com ho sé.
Papers
falsos, sí,
amb
la meva empremta digital.
Selected Early Poems
dimecres, 20 de juny del 2018
Maletes feixugues - Hans Magnus Enzensberger
Maletes
feixugues
D’on venen totes aquestes maletes del
pati de darrere,
de qui són? Qui les ha traginades,
aparcades, deixades, apilonades,
oblidades aquí? Maletes passades de
moda,
desballestades, esbotzades,
lligades amb cordills.
Però la pell és bona, abans
devia lluir, i la tanca rebentada ─
a l’aparador resplendia com or.
Què hi fan totes aquestes maletes al
nostre pati?
Què hi ha dins? Mitjons, perruques,
el dietari, el diamant amagat al
coixinet de les agulles ─
que ningú em toqui les coses!
No hi ha recompensa per a qui les trobi.
La part de sota de la nansa és dúctil.
Tantes mans l’han agafada.
No hi ha ningú. Només les maletes.
Rebus. Gedichte
HANS
MAGNUS ENZENSBERGER
dimarts, 19 de juny del 2018
Quan vaig fer cent anys - Mark Strand
QUAN VAIG FER CENT ANYS
Volia fer una travessia
immensa, viatjar dia i nit cap al món desconegut fins que em desfés del meu vell jo i prengués
possessió d’un jo nou, aquell que potser havia trobat a faltar en els meus
viatges anteriors. Però el primer pas
era massa difícil. Estava ajagut al llit, incapaç de moure’m, rumiant, com ho
fa la gent de la meva edat, la naturalesa de la malenconia ─com es filtra a
l’esperit, com desencarna la voluntat, com desterra els sentits a la fredor de
la penombra, com fins i tot les millors intencions, i les més malicioses, es
marceixen en la seva torre de defensa. Em vaig quedar mirant el sostre i tot
d’un plegat vaig sentir una ràfega d’aire fred, i vaig desaparèixer.
Mark Strand, Almost invisible
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Lliçó d'astronomia
Lliçó d’astronomia El riure silenciós de les estrelles al cel nocturn ens diu tot el que ens cal saber Come closer...
-
Soc més feliç quan ja ben lluny m'arrenco l'ànima del fang en nits de vent, lluna brillant, i erren els ulls per mons de llum. ... -
Lliçó d’astronomia El riure silenciós de les estrelles al cel nocturn ens diu tot el que ens cal saber Come closer... -
Maletes feixugues D’on venen totes aquestes maletes del pati de darrere, de qui són? Qui les ha traginades, aparcades, deixade...