Soc més feliç quan ja ben lluny
m'arrenco l'ànima del fang
en nits de vent, lluna brillant,
i erren els ulls per mons de llum.
Quan jo no soc, ja no hi ha res:
ni pols, ni mar, ni el blau del cel,
només l'esprit, com un ocell,
per l'infinit, pel buit immens.
I'm happiest now when most away, february 1838
Emily Brontë
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada