VESPRES

Final d’agost. La calor

com una tenda sobre

el jardí d’en John. I algunes coses

tenen la gosadia de començar,

raïms de tomàquets, grups

de lliris tardans ─l’optimisme

de les tiges grosses─ or

i plata imperials: però per què

començar res tan a la vora de la fi?

Tomàquets que no maduraran, lliris

que l’hivern matarà, que no

tornaran a la primavera. O

et penses

que passo massa temps

mirant endavant, com

una dona vella amb

jersei a l’estiu;

insinues que puc

florir, sense

esperança

de durar? Esclat de la galta vermella, glòria

de la gola oberta, blanca,

tacada de carmí.

The Wild Iris, Louise Glück